Coca d’albercocs de na Margalida de ca’n Jeremí:

Ingredients: Un quilo de farina de panet (és la "blava", de força) del Forn Nou, trenta grams de llevat del Forn Nou (si en sobra, es pot congelar per una altra vegada que en volguem emprar), tres ous sencers, un quart de quilo de sucre, un tassonet d’oli de gira-sol, aigua tèbia, sobrassada per fer-ne tallades, albercocs frescs i madurs (*) i dos-cents grams de saïm. Opcional: Confitura d’albercoc. (*): Els albercocs han d’ésser frescs i madurs (principis de juny). Encara i així, si no es cosumeix tota la coca en 24 hores, l’albercoc és una fruita que fermenta molt aviat i li canvia el gust d’un dia per l’altra. Si hi ha infants o bé si no és temporada i no n’hem empotat, es poden substituir els albercocs per melicotó empotat (si és en almívar, que estiguin ben escorreguts).

 

Per preparar-ho: Aquesta coca es preparava durant el temps dels albercocs, però gràcies a la gola i a les conserves, es pot fer tot l’any. És la típica coca de tres tous i té pocs secrets més enllà de ser molt metòdic amb els ingredients i saber tupar bé la pasta. En una ribella ben alta –quan comença a tovar, creix tant que pot vessar si la ribella és baixa– posam el quilo de farina de panet, el llevat desfet amb els dits –no esmicolat ni diluït en aigua tèbia– el sucre, els tres ous i l’oli de gira-sol. És important que tant amb aquesta com amb altres masses no facem servir oli d’oliva per evitar el gust fort d’aquest i que la massa final doni agrura i sigui mala de pair. Un detall important és la textura que ha d’anar agafant la massa. Ha de ser una pasta clareta i lluny de la textura de la massa per fer panades; per això, una vegada que tinguem tots els ingredients ajuntats, anirem mesclant-la amb l’aigua tèbia fins aconseguir la textura desitjada. La massa final és aferradissa i no se’n va dels dits amb facilitat. Arribats a aquest punt, taparem la ribella amb un pedaç blanc net i ho deixarem tovar.

 

Hem de tenir en compte que aquesta coca s’ha de preparar d’un dia per l’altre. Per menjar-la diumenge –típic postre familiar– la pastarem dissabte capvespre. Just abans d’anar a jeure li romprem el tou per primera vegada, pastant i atupant bé la massa de bell nou. Quan més es tupa, millor surt la coca. He conegut moltes cuineres de Binissalem que m’expliquen que s’aixequen de matinada per rompre el tou de la coca per segona vegada. Aquest punt és interessant. Jo sóc de l’opinió que no hi ha coca al món que es mereixi rompre la sòn profunda de la matinada d’un. Al matí, amb el forn calent, romprem el tou per tercera vegada i anirem a enllaunar la coca. Embatumarem la llauna de saïm i posarem els dos-cents grams a dins de la massa. És quasi obligatori enfornar aquestes coques en llaunes metàlliques, quan més antigues millor. Inclús si es pot, duur la llauna amb les tallades repartides al forn per a què la coguin allà. Surten molt millors. En qualsevol cas, si la fem a casa, que també surten bones, posarem el forn en marxa a mig foc i mentre agafa calor, posarem els dos-cents grams de saïm a dins de la massa, a traces gruixudes. Trobar un bocí de saïm ja cuit dins la massa serà com menjar un bocí d’ensaïmada. Escamparem la massa per damunt la llauna –millor rodona– sense omplir-ne tot el fons perquè la coca creix al forn. Damunt la pasta hi posarem els bocins d’albercocs –no importa pelar-los– fora os i amb la part còncava mirant cap amunt. Omplirem els mitjos albercocs amb una culleradeta de confitura d’albercoc casolana. Ja està llesta per enfornar. Ha de quedar ben cuita. Si no escampam bé la massa, correm el perill de què la part més alta ens quedi una mica crua. Quan hagi quedat cuita i de coloret torrat per damunt, la podem desenfornar i esperar a menjar-la a què refredi. Abans de servir a taula s’ha d’espolsar de sucre fi ben mòlt. Pels qui li agradi la mescla del dolç i el salat, aquesta coca és encara millor si distribuïm el següent ordre damunt la massa: bocí d’albercoc farcit de confitura, tallada de sobrassada, bocí d’albercoc...i així fins a omplir-ne tota la superfície. El major problema d’aquesta coca és que no només se’n pot menjar un bocí per la qual cosa es recomana fer una bona passejada després de dinar enlloc de fer una becada. La coca que no s’acaba com a postre amb el cafè, és ideal per berenar i matar les ganes de dolç. 

5 comentarios

[mbel - 01 de junio de 2012 - 16:48]

aquesta és justament la recepta que buscava!!!! jo som de barcelona però mu mare és mallorquina. demà tenc un compromís i volia dur una coca dolça de sobrassada. sa sobrassada que he comprat és ibèrica, però de ben segur que no se pareix en res a sa vostra... jo també vull seguir amb sa tradició de sa cuina mallorquina. m'encanta! moltes gràcies per sa vostra feina.

[Miquel Moyà - 22 de junio de 2011 - 08:54]

:D No som el vostro conegut no, mem si li va bé per aquí. De sobrassada li hauré de fer l'encàrrec a mon pare perquè si es cert que es difícil de trobarla, només n'he vist d'aquesta dolenta d'untar com es formatge cremós philadelphia.

[Lescuineresdebinissalem - 21 de junio de 2011 - 19:00]

Bones!! Gràcies pel teu comentari. T'assegur que si ho fas fil per randa, te sortirà genial. Paciència amb els tous i molta sort...per cert, jo tinc un conegut Miquel Moyà a Madrid...Ets "dimoni" o porter del Getafe? :D

[- 21 de junio de 2011 - 18:41]

:-) Esper que sí...ara bé, trobar bona sobrassada de tallades a Madrid no és fàcil. Conec un Miquel Moyà a Madrid, dimoni d'una colla com jo...no deus ésser tu, no?

[Miquel Moyà - 21 de junio de 2011 - 12:10]

Bon dia,

Sercant una recepta de coca d'albercocs i sobrassada n'he trobat aquesta. Mem si puc menjar una coca en condicions visquent a Madrid. Moltes gracies i salut.